Més sobre els TCA

La detecció precoç dels TCA, bé sigui en el si familiar, o l’escola o dins dels grup d’iguals és un element fonamental per a una intervenció d’èxit i la resolució del problema alimentari. En aquests primers moments cal saber si realment se està desenvolupant un TCA i, en cas afirmatiu, com comunicar-lo a la persona afectada i finalment com intervenir.

Respecte al moment de discernir si es tracta d’un TCA cal tenir en compte que avui es viu en una societat de fàcil accés a les dietes, que les fa servir amb molta freqüència i que són també seguides sovint per una població prepúber i adolescent moltes vegades disconforme amb el seu cos. És necessari saber establir un tall en aquest contínuum de població dietista.

A continuació, es descriuen algunes de les diferències que marquen aquesta línia divisòria entre població normal i població malalta i que ajudaran a detectar els inicis d’un TCA.

En totes les manifestacions del TCA els familiars coincideixen que el seu fill o filla és “una altra persona” i descriuen la situació dient “és com si ens l’haguessin canviat” des que sospiten que té aquest problema.

En aquest sentit, es poden descriure els canvis següents en la persona que poden constituir senyals d’alerta:


Anorèxia Nerviosa
• Pèrdua de pes progressiva o brusca relacionada amb una forma diferent de menjar, forma que la persona defineix com a “m& eacute;s sana”. No reconeix en cap moment que vulgui perdre pes de manera conscient i normalment verbalitza una cerca de salut.
• S’obsessiona per pesar-se constantment, encara que un grup puntual adquireixen una certa fòbia a pesar-se.
• Evita menjars on pugui ser controlada amb diverses justificacions i coartades més o menys creïbles.
• Pot mostrar-se inicialment més eufòrica, més contenta. La persona pot mostrar fins i tot una preocupació més gran pel seu aspecte, per comprar-se roba, fonamentalment al començament del quadre.
• L’objectiu de pes que es planteja, si ho diu, està fora dels límits de la normalitat, per exemple, poden volar arribar a un pes que equivalgui a un 14 d’ IMC. Malgrat això, normalment mai se senten satisfetes amb el pes aconseguit.
• Renuncien a qualsevol cita social que impliqui menjar encara que estiguin en un pes molt baix.
• Obliga els altres a menjar com ella o més. Està molt pendent del que mengen els altres i fins i tot vol dur el govern de les tasques culinàries de la casa i la compra de menjar per a tota la família.
• Resposta molt agressiva davant qualsevol comentari que facin els altres sobre la seva manera de menjar.
• La seva forma de menjar és molt peculiar; talla en excés, manipula, separa, treu el greix amb paper de cuina o amaga menjar.
• Augmenta el consum de tabac, begudes light, caramels sense sucre i altres productes per controlar la gana.
• Es comença a interessar en excés pels temes de nutrició, receptes i temes de cuina. Li agrada cuinar per a tota la família, encara que després no ho tasta.
• Tendència a substituir la mare en tasques generals de la casa, fent que la mare perdi el seu rol al sistema familiar.
• Moltes vegades arriben a adquirir una postura molt dominant en tot el sistema familiar.
• Es tornen persones molt garrepes, no només amb els altres sinó també amb elles mateixes.
• Comencen a fer molt exercici físic en solitari. L’habitual és decantar-se per caminar, encara que també poden ser activitats com pujar escales, saltar, ballar casa, fer abdominals i abusar de l’exercici al gimnàs. Lògicament, aquestes pràctiques també estan envoltades de mentides i manipulació perquè la família pugui excusar-la.


Bulímia Nerviosa
• Visites freqüents i llargues al WC després de menjar amb diferents excuses quan li pregunten la família o els amics.
• Desaparició de menjar del rebost.
• Restes de menjar o embolcalls a l’habitació.
• Fluctuacions de pes molt ràpides.
• Despeses de diners sense justificació. Poden fins i tot arribar a sostreure diners.
• Sospita de vòmits. Restes de vòmits al vàter, poden arribar a amagar-los en bosses de plàstic, tovallons,…
• Augment en el consum d’aigua.
• Descobriment de laxants, diürètics o pastilles per aprimar.
• Augment de la fatiga o aparició de marejos o rampes. Presència de panses continuades, diarrees i/o ganes d’orinar freqüents.
• "Signe de Russell": Callositat al dors de la mà produïda per l’erosió dentària deguda als vòmits continus.
• Dificultats de concentració i disminució del rendiment: disminueix el rendiment acadèmic i en l’àrea laboral s’inicien o augmenten les baixes laborals.
• Al principi la persona surt molt i a mida que evoluciona el trastorn augmenta l’aïllament, aprofitant els moments de soledat per fomentar les conductes patològiques.
• Algunes persones presenten altres alteracions impulsives com: conductes autolesives, abús de substàncies i/o promiscuïtat.


En Anorèxia i Bulímia Nerviosa
• Respecte a la imatge corporal, es poden enumerar els següents senyals d’alerta:
• Freqüents comentaris freqüents sobre el negatiu a la seva imatge corporal.
• Admiren molt el fet d’estar prims els altres, parant atenció especial a tots els missatges i imatges dels mitjans de comunicació que estan en aquesta línia.
• Constants conductes de comprovació sobre la mida i forma del seu cos.
• Dediquen molt temps a vestir-se i arreglar-se. Algunes persones compren roba compulsivament, altres es descuiden i no es compren res.
• Les cites socials giren entorn a com se senten amb el seu cos.
• Despesa excessiva en cosmètica i tractaments corporals.
• Conductes autolesives envers el seu cos amb objecte de malmetre’l.

• Problemes relacionats amb la baixa autoestima.
• Dificultats en el reconeixement i en l’expressió adequada de les emocions.
• Depressió i inestabilitat emocional.
• Problemes d’ansietat, pors en general i obsessions.
• Les relacions familiars es tornen molt conflictives, principalment entorn als temes relacionats amb el menjar.
• Les relacions amb el grup d’iguals normalment es compliquen perquè normalment les sortides giren entorn del menjar. Tornen a fer-se servir els enganys, o es rebutgen les invitacions a sortir. Tard o d’hora, augmenta l’aïllament.
• En el cas que tinguin parella aquesta relació es fa més estreta i les aparten del grup social, i s’estableix amb elles una relació de dominància. La parella passa a assumir un rol de cuidador però amb cap paper directiu.

Més sobre els TCA

Més informació

D'interès

Reportatge TV2

El meu cos, el meu enemic
Les greus seqüeles de l´anorèxia i la bulímia

Veure ara >>
bytalking
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia de navegación. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.