Més sobre els TCA



En el TCA, la persona intenta establir una identitat personal vinculada a l’aparença estètica corporal, tot esperant obtenir així una major seguretat. La persona concreta en la persecució d’estar prim/a, la victòria d’aquelles batalles en les quals tenen més dificultats (feina, estudi, relacions socials i familiars, problemes i enfrontaments diaris, dificultats i frustracions emocionals, entre d’altres. El resultat és que tota la seva vida i el control d’aquesta gira entorn al control alimentari. Quan això ha començat a succeir, es pot parlar de l’aparició d’un TCA.

Quines són les seves manifestacions?
Els TCA inclouen diferents tipus de manifestacions clíniques, al voltant de les quals parlem de:
- Anorèxia nerviosa.
- Bulímia nerviosa.
- Trastorns de conducta alimentària no especificats.

En nombroses ocasions, a la pràctica clí nica és difícil distingir casos purs, ja que és habitual que al llarg de la vida, un pacient vagi evolucionant d’una forma a una altra. De fet, pràcticament la meitat dels pacients amb anorèxia nerviosa desenvolupen signes bulímics i alguns pacients inicialment amb bulímia nerviosa presenten en la seva evolució trets anorèctics. Així mateix, alguns pacients, ja siguin els més joves o aquells que estan “apresos” de més tractaments mostren una simptomatologia que no pot classificar-se clarament com d’anorèxia o bulímica, i es diagnostica així un trastorn de conducta alimentària no especificat o TCANE.

ANORÈXIA NERVIOSA
Actualment els criteris que se segueixen per establir el diagnòstic de l’anorèxia nerviosa són els que recullen el DSM-IV i la CIE-10.

Criteris diagnòstics d’anorèxia nerviosa (DSM-IV)

A.
Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim normal considerant l’edat i la talla (per exemple, pèrdua de pes que origina un pes inferior al 85% de l’esperat, o no-assoliment del augment de pes normal durant el període de creixement, la qual cosa dóna com a resultat un pes corporal inferior al 85% de l’esperat).

B. Por intensa a guanyar pes o a esdevenir obès, fins i tot estant per sota del pes normal.

C. Alteració de la percepció del pes o la silueta corporals, exageració de la seva importància en l’autoavaluació o negació del perill que comporta el baix pes corporal.

D. En les dones pospuberals, presència d’amenorrea; per exemple, absència d’almenys tres cicles menstruals consecutius (es considera que una dona presenta amenorrea també quan les seves menstruacions apareixen únicament amb tractaments hormonals, per exemple, amb l’administració d’estrògens).

- Tipus restrictiu: durant l’episodi d’anorèxia nerviosa, l’individu no recorre regularment a afartaments compulsius o purgues (per exemple, provocació del vòmit o ús excessiu de laxants, diürètics o ènemes).
- Tipus compulsiu/purgatiu: durant l’episodi d& rsquo;anorèxia nerviosa, l’individu no recorre regularment a afartaments compulsius o purgues (per exemple, provocació del vòmit o ús excessiu de laxants, diürètics o ènemes).


Criteris diagnòstics d’anorèxia nerviosa (CIE-10)

A.
Pèrdua de pes significatiu (índex de massa corporal o Quetelet inferior a 17,5).
B. La pèrdua de pes està originada pel mateix malalt, mitjançant:
1. Evitació del consum d’ “aliments que engreixen” i per un o més d’un dels símptomes següents:
2. Vòmits autoprovocats.
3. Purgues intestinals autoprovocades.
4. Exercici excessiu.
5. Consum de fàrmacs anorexígens o diürètics.
C. Distorsió de la imatge corporal.
D. Trastorn endocrí generalitzat que afecte l’eix hipotàlem-hipofític-gonadal, que es manifesta en la dona per amenorrea i en l’home per pèrdua de l’interès i la potència sexuals.
E. Si l’inici és anterior a la pubertat, s’endarrereix la seqüència de les manifestacions de la pubertat, o fins i tot aquesta s’atura.



BULÍMIA NERVIOSA

Criteris diagnòstics de bulímia nerviosa (DSM-IV)

A.
Episodis recurrents d’afartaments compulsius. Un afartament compulsiu es caracteritza per:
1. Menjar en un període curt de temps una quantitat important de menjar, més que la que podrien menjar en circumstàncies semblants la majoria de persones.
2. Sentiment de pèrdua de control sobre la ingestió durant l’episodi (sentiment de no poder parar de menjar o de no controlar el que es menja).
B. Conductes compensatòries inadequades i recurrents per prevenir guanyar pes, com ara vòmits autoinduïts, abús de laxants, diürètics, ènemes o altres medicacions, dejú o exercici excessiu.
C. Freqüència d’almenys dos afartaments compulsius per setmana i conductes compensatòries inadequades durant tres mesos.
D. Autoavaluació negativa motivada pel tipus i el pes corporal.
E. El trastorn no s’esdevé exclusivament durant episodis d’anorèxia.
- Tipus purgatiu: durant l’episodi actual de bulímia, la persona presenta vòmits autoinduïts o abusa de laxants, diürètics o ènemes.
- Tipus no purgatiu: durant l’episodi actual de bulímia la persona utilitza altres mecanismes compensadors inadequats com ara dejú, exercici excessiu, però no vòmits ni abús de laxants, diürètics o ènemes.


Criteris diagnòstics de bulímia nerviosa (CIE-10)

A.
Preocupació continua pel menjar, amb desitjos irresistibles de menjar, de manera que el malalt acaba per sucumbir a ells, amb episodis de polifàgia durant els quals consumeix grans quantitats de menjar en períodes curts de temps.
B. El malalt intenta contrarestar l’augment de pes així produït mitjançant vòmits autoprovocats, abús de laxants, períodes de dejú, anorexígens, extractes tiroïdals o diürètics. Quan la bulímia es presenta en un malalt diabètic, aquest pot abandonar el seu tractament amb insulina.
C. El trastorn psicopatològic bàsic de la bulímia consisteix en una por morbosa a engreixar. El malalt es fixa de forma estricta una fita de pes molt inferior al que tenia abans de la malaltia, o al del seu pes òptim o sa. Amb freqüència, però no sempre, existeixen antecedents previs d’anorèxia nerviosa amb un interval entre ambdós trastorns de diversos mesos o anys. Aquest episodi precoç d’anorèxia pot manifestar-se d’una forma florida o per contra, adoptar una forma menor o larvada, amb una moderada pèrdua de pes o una fase transitòria d’amenorrea.

Més sobre els TCA

Més informació

D'interès

Reportatge TV2

El meu cos, el meu enemic
Les greus seqüeles de l´anorèxia i la bulímia

Veure ara >>
bytalking
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia de navegación. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.